El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tant reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent.

Els membres inicials del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són: l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Cecot, el Club de Direcció Pública ESADE Alumni, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Comissió dels enginyers industrials a les administracions públiques del Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia i la Taula del Tercer Sector Social.

D’on venim?

Entre el 2014 i 2015 es va crear el Fòrum per la Reforma de l’Administració (FERA), i es va publicar un document de propostes que es creien necessàries i urgents per abordar amb garanties els pròxims anys. Aquest document es va presentar i entregar per part dels representants del FERA a la Presidència de la Generalitat d’aquell moment.

Com a temes i reptes importants s’enumeraven una sèrie d’àmbits on es tenia clar que s´havia d’incidir:

Política i gestió
Governança
Professionals del Sector Públic
Responsabilització
Bon govern i ètica pública
Innovació

L’Acord del Govern de 3 de juny de 2014 va encarregar al Departament de Governació, mitjançant la Secretaria d’Administració i Funció Pública, i el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració, el disseny, el desenvolupament i la governança del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, el qual es fixà en diferents eixos:

Eix 1. Transparència
Eix 2. Ètica
Eix 3. Recursos Humans
Eix 4. Direcció pública professional
Eix 5. Govern digital i simplificació de la tramitació administrativa
Eix 6. Innovació i talent
Eix 7. Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
Eix 8. Sector públic de la Generalitat de Catalunya
Eix 9. Col·laboració públic-privada

Aquest plantejament avançà parcialment amb iniciatives com el decret 228/2019, de 5 de novembre, dels òrgans col·legiats estratègics de l’àmbit de l’administració digital, dels empleats públics i de la supervisió i governança de les entitats del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat, amb el qual es crea el Consell Estratègic d’Administració Digital (CeAD), encarregat de vetllar pel desenvolupament del projecte en general. I més recentment s´ha aprovat el decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital i altres normes que afavoreixen el camí cap a una reforma de l’administració.

També són de destacar i constitueixen oportunitats per explorar normatives previstes o en tramitació com les lleis d’ocupació pública, de l’EAPC i de la Direcció Pública Professional -a Catalunya-, o la Ley de Evaluación de Políticas Públicas -a nivell estatal-.

Així, doncs, som conscients que s´està treballant en algunes iniciatives i que hi ha hagut progressos parcials, però hi ha una realitat que hem d’afrontar i no podem obviar: el punt de partida és encara precari i els avenços són molt lents i modestos. No s’ha d’oblidar que disposem d’estudis internacionals del govern d’Espanya i de Catalunya que ens indiquen que tenim molt marge de millora respecte als països més avançats a l’OCDE.

A més, pel que fa a Catalunya, portem uns quants anys amb una inestabilitat política important que ha fet que aquest procés de reforma i modernització de l‘Administració Pública s’hagi ajornat.

D’altra banda, hi ha temes que, per por, per comoditat o per interès partidista, no es volen abordar o no es permet anar-hi a fons. Un cas paradigmàtic, és l’estatut del directiu públic. Per últim, la pandèmia de la COVID que hem patit fins recentment, ens ha dut a replantejar alguns paradigmes de com vivim i de com podem fer-ho a partir d’ara. Amb totes les conseqüències negatives que ha tingut aquesta pandèmia i les dificultats afegides que han vingut després en relació al conflicte d’Ucraïna, hem de ser capaços de vèncer vells recels i d’aprendre de les dures circumstàncies que hem viscut i estem vivint. Per exemple, tenir en compte la importància d’invertir en serveis públics de qualitat i la viabilitat de models de treballs híbrid i flexible dels treballadors públics, aconseguint millors resultats, major satisfacció de totes les parts i essent més sostenibles mediambientalment.

Per què reformar l’Administració?

El principal propòsit de l’Administració consisteix a garantir les llibertats i els drets de la ciutadania procurant la igualtat d’oportunitats per poder exercir-los. A més, les polítiques públiques són fonamentals per aconseguir un bon desenvolupament econòmic sostenible, el benestar i la cohesió social de la societat.

Per aconseguir aquests objectius cal una Administració forta, eficient i amb capacitat de liderar iniciatives i transformacions a llarg termini amb un model de governança col·laborativa.

La reforma de l’Administració s’ha convertit en una necessitat imperiosa per donar resposta als enormes reptes que la nostra societat ha de fer front i que poden condicionar en gran forma el nostre futur i el benestar de la ciutadania. De forma breu, destaquem alguns d’aquests reptes:

– Canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta

– Envelliment de la població

– Revolució digital

– Desigualtats

– Sobreendeutament del sector públic

– Món globalitzat interdependent i molt complex

– Descrèdit de la democràcia i desconfiança en la política i els polítics

– Ciutadania més exigent, en especial de la nova generació de nadius digitals

Punt de partida: un model d’administració pública no sostenible

El model actual d’administració pública a Catalunya amb més de 2.250 ens públics, i una administració planta local basada en el micropobles (el 50% dels municipis tenen menys de 1.000 habitants) és ineficient, molt costós, obsolet i insostenible.

Pel que fa al ajuntaments de municipis petits, sembla inviable políticament fer cap plantejament d’integració i reducció tal com s’ha fet a la immensa majoria dels països avançats. Ara bé, caldria promoure de forma decididament models d’integració i mancomunació de la gestió administrativa, amb l’objectiu de cercar l’eficiència en costos i garantir una qualitat bàsica dels serveis a la ciutadania, sense perdre identitat, ni capacitat de decisió. Aquests models han de tenir una visió a llarg termini i no poden estar basats en el voluntarisme, condicionats als resultats de les eleccions municipals o a estratègies partidistes.

El rol de les diputacions provincials és fonamental en aquest context. Estan ben dotades econòmicament i tenen personal molt qualificat. Ara bé, el seu model de governança té greu mancances, amb un procés d’elecció indirecte dels seus càrrecs polítics, que no ret comptes a la ciutadania, ni als governs locals. Això fa que la seva eficiència real sigui força millorable en relació al seu potencial. A més, existeixen encara solapaments inexplicables amb l’àmbit d’actuació de la Generalitat. Pel que fa als municipis i consells comarcals, el model de finançament insuficient es procliu a males pràctiques clientelars.

Els consells comarcals podrien ser un espai cabdal de prestació de serveis mancomunats. Tot i que hi ha experiències reeixides puntuals, la percepció general és que estem lluny de tenir un model consolidat.

Malauradament, no hi ha estudis sobre l’eficiència del model actual de les diputacions i consells comarcals en la seva obligació legal de prestar serveis als ajuntaments i, en especial, als de municipis de menys de 20.000 habitants, d’acord a la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL).

El resultat palpable (segons els pocs estudis disponibles) és que la majoria dels ajuntaments no tenen els recursos i capacitats per complir amb totes les obligacions legals que tenen assignades, generant un perjudici als drets de la ciutadania.

A més dels ajuntaments, a Catalunya hi ha 1.200 ens públics dependents, la major part dels quals d’aquests ens tenen uns recursos i capacitats limitades que comporta uns dèficits importants de gestió, d’eficiència i de manca de compliment de la normativa vigent.

Pel seu cantó, en els nivells nacional i estatal continuen prevalent els interessos creats i els models organitzatius heretats ència del passat, els quals necessiten , necessitats d’una actualització profunda i urgent. I en el nivell supraestatal trobem una Unió Europea a la recerca del seu nou rol i víctima de les seves contradiccions internes, i unes institucions internacionals mancades de poder i de recursos per a fer la diferència.

El panorama de conjunt, en definitiva, és preocupant.

Principis d’una bona Administració

Davant l’escenari descrit, és essencial recordar i treballar per tal que l’acció de l’Administració estigui emmarcada sempre en el compliment i aplicació dels principis d’una bona gestió i un bon govern. Destaquem els següents:

Eficiència
Govern obert
Inclusivitat i accessibilitat
Qualitat: senzillesa i fàcilitat
Professionalització
Intel·ligència
Integritat i confiança
Innovació: flexibilitat i agilitat
Sostenibilitat i resiliència: col·laboració
Les persones al centre

Abast del document

Aquest document planteja un conjunt de reflexions i propostes dins de l’abast competencial, parcial o total, del Govern de Catalunya i el Parlament de Catalunya. I, per tant, dins de l’abast on tenim capacitat de decisió i execució directe des de Catalunya.

A més, aquest document està centrat en la millora de l’organització i la gestió de l’administració pública, amb l’objectiu d’assolir una Administració més eficaç, eficient, àgil, oberta, que generi confiança i amb capacitat innovadora per adaptar-se als nous reptes. No entrem en l’àmbit de discutir quines són les polítiques públiques més adequades perquè això forma part de l’àmbit de la política. Entenem que aquesta ambició d’Administració d’excel·lència és compartida per totes les forces polítiques i ideologies, i que per tant és possible i molt recomanable assolir un consens al seu voltant.

10 Propostes Prioritàries

Plantegem un conjunt de propostes (d’entre totes les que es formulen en el present document) a prioritzar a curt termini atès el seu impacte i viabilitat, segons la seva complexitat d’implantació i cost.

Les propostes prioritàries finals es decidiran d’acord a les aportacions de les entitats membres de la FERA. De moment, en base a la selecció feta per les entitats que ja han expressat les seves preferències, les mesures que se seleccionarien serien les següents:

Finestreta única per la ciutadania, amb una visió integrada i interadministrativa. Des de qualsevol oficina d’atenció al ciutadà s’ha d’oferir un servei d’assistència amb una visió integral interadministrativa, tal com obliga la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot i que és una obligació des de fa diversos anys, cap (o gairebé) administració promou aquest visió de finestreta única a les seves oficines d’atenció.
Impulsar canvis en la llei de contractes del sector públic per assolir un compromís raonable i pragmàtic entre eficiència i control de la legalitat. Cal reduir els terminis de tramitació, les càrregues administratives a les empreses (especialment les petites i mitjanes) i aplicar el sentit comú. En contrapartida, s’ha promoure les auditories de gestió a posteriori i impulsar una cultura de la millora contínua
Aplicar de forma radical el principi de “una vegada i prou” (once only) per garantir el dret de la ciutadania a no presentar documents o dades que ja estan en poder de l’Administració.
Fer campanyes de difusió del dret d’accés a la informació entre la ciutadania.
Aprofundir en la millora de la qualitat normativa, seguint les recomanacions de la Unió Europea I de l’OCDE i les disposicions de la Llei de Transparència. Cal simplificar la regulació i aplicar criteris de proporcionalitat de la funció reguladora de l’Administració per millorar la seguretat jurídica de la ciutadania i les empreses, reduir els costos i les càrregues que han de suportar els emprenedors socials i empresarials.
Promoure avaluacions exigents de la qualitat normativa i legislativa per garantir la seva efectivitat i aplicació efectiva, sense generar burocràcia o càrregues innecessàries.
Atraure els millors al sector públic: hem d’aconseguir que el sector públic un lloc de treball que sigui atractiu des de la perspectiva de reconeixement social, desenvolupament de carrera professional i retribució econòmica.
Aprovar una llei de la direcció pública professional a Catalunya, seguint les recomanacions i bones pràctiques internacionals,
Implantar les bústies de denúncies i alertes i del marc normatiu de protecció dels alertadors, a tot el sector públic de Catalunya mitjançant canals de denúncia compatits i serveis mancomunats supramunicipals per analitzar i gestionar les alertes de les entitats amb pocs recursos i capacitats.
Impulsar un sistema d‘avaluació del rendiment de tots els empleats públics

III. Pla de Reforma: propostes

Per tots els motius abans exposats, els membres de la FERA instem als decisors/es públics a aprovar i desenvolupar, a curt termini, una reforma de l’administració pública que faci efectiva el dret a una bona Administració (art. 30 EAC i art.41 de la Carta Europea de Drets Fonamentals), basada en els eixos següents:

Una Administració eficient

Antecedents:

– La ciutadania té el dret a una Administració que gestiona bé els recursos públics. Quan no és eficient està malbaratant diners públics provocant que es redueixen els recursos disponibles pels serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

– Per a ser eficients, les administracions han de saber aprofitar el potencial del coneixement capdavanter de bones pràctiques, models organitzatius, metodologies i tecnologies per prestar els millors serveis públics.

– Actualment, l’Administració té un ampli marge per millorar l’eficiència, d’acord a la percepció general. La tramitació de tràmits relativament senzills a nivell local o a nivell de la Generalitat (ex. títol de família són exasperadament lents).

– Els ciutadans entenen poc o res del repartiment de competències i responsabilitats segons el tràmit o servei.

– Un dels procediments crítics en l’eficiència de l’Administració és la contractació pública. Les darreres modificacions normatives han incrementat substancialment els controls i càrregues administratives per l’Administració i per les empreses licitadores, generant un gran sensació de frustració a totes les parts. Aquest increment de burocràcia és absolutament desproporcionat en relació al poc valor públic que aporta. S’han d’avaluar altres mesures per millorar la contractació pública sense imposar més càrregues administratives.

– Cal respectar el principi d’autonomia local, però cal clarificar que aquest principi no es pot fer servir d’argument o excusa perquè cada ajuntament decideixi gestionar de forma arbitrària els procediments que són idèntics o molt similars entre administracions, generant confusió i feina afegida als usuaris.

Objectius:

– Impulsar una Administració que gestioni bé els recursos públics, de forma competent i eficient, d’acord als principis de legalitat i igualtat.

Propostes:

Redefinir el model de governança de les administracions públiques per garantir la bona coordinació entre les competències i iniciatives de les diferents administracions, desincentivant la duplicitat i la competència quan el servei públic ja es presta amb una bona qualitat.
Adoptar el model de gestió de les agències públiques, sobretot pels àmbits de la gestió pública instrumentals, enfortint la planificació i avaluació estratègica i els centres de gestió professionals, apoderats i responsables.
Establir la necessitat d’una avaluació integral de les polítiques públiques en relació amb els costos, beneficis socials i viabilitat, durant les fases de disseny i execució, definint a priori els indicadors clau, tot garantint la transparència i el retiment de comptes.
Finestreta única per la ciutadania, amb una visió integrada i interadministrativa. Des de qualsevol oficina d’atenció al ciutadà s’ha d’oferir un servei d’assistència amb una visió integral interadministrativa, tal com obliga la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot i que és una obligació des de fa diversos anys, cap (o gairebé) administració promou aquest visió de finestreta única a les seves oficines d’atenció.
Desplegar una Administració 100% digital, simplificant, optimitzant i automatitzant, el màxim possible, les tasques repetitives. Per aconseguir la digitalització de tots els ens dels sector públic (la gran majoria petits) cal potenciar més els serveis tecnològics compartits a través dels projectes de país com l’AOC, les diputacions o l’Agència de Ciberseguretat, entre altres.
Aprofitar les oportunitats de les tecnologies avançades per desenvolupar nous serveis innovadors que donin resposta a les expectatives de la ciutadania. La transformació digital és un catalitzador per repensar, redissenyar i reinventar l’Administració.
Especialització de la formació i carrera professional dels àmbits claus de la gestió pública per donar resposta a l’increment de complexitat i assolir els objectius d’eficàcia, legalitat, integritat i impacte social. Alguns d’aquests àmbits són la contractació pública, els recursos humans i la gestió econòmica.
Impulsar canvis en la llei de contractes del sector públic per assolir un compromís raonable i pragmàtic entre eficiència i control de la legalitat. Cal reduir els terminis de tramitació, les càrregues administratives a les empreses (especialment les petites i mitjanes) i aplicar el sentit comú. En contrapartida, s’ha promoure les auditories de gestió a posteriori i impulsar una cultura de la millora contínua.
Ampliar de forma decidida les iniciatives de compres públiques agregades per simplificar i optimitzar l’adquisició de bens i serveis comuns de moltes entitats públiques. Les experiències exitoses impulsades pel Consorci Localret, les diputacions o l’Associació Catalana de Municipis, són un excel·lent referent que ens ha permetre multiplicar les compres públiques agregades.
Revisar el model general de tramitació amb una visió integrada de l’Administració per fer-lo eficient:
- Estandarditzar els tràmits, documents i requisits de les actuacions que són similars a diverses administracions de Catalunya.
- Simplificar els tràmits administratius, promovent la tramitació integrada multiadministració pels casos que fan referència a una mateixa necessitat del ciutadà , escurçant els terminis.
- Promoure, sempre que sigui possible, la confiança en els sol·licitants o representants, mitjançant declaracions responsables.
- Minimitzar els controls previs per garantir l’eficiència i agilitat.
- Potenciar els controls ex post d’una forma efectiva i representativa que aporti seguretat a la societat.
- Agilitzar el sistema de penalitzacions i sancions quan hi ha incompliments greus.

Reforçar les avaluacions de canvis al marc normatiu per garantir-hi l’aplicació dels principis d’eficiència i de compliment de legalitat amb criteris de sentit comú i de generació de valor públic. La qualitat normativa és baixa i el compliment rígid i descontextualitzat del principi de legalitat, sense tenir en compte l’eficiència de la prestació de serveis públics, pot generar greus endarreriments o bloquejos de la gestió, generant desigualtats i perjudicis a la ciutadania.
Aplicar de forma radical el principi de “una vegada i prou” (once only) per garantir el dret de la ciutadania a no presentar documents o dades que ja estan en poder de l’Administració. Aquest principi ja estava reconegut en l’ordenament jurídic a les Lleis 30/92 i 11/2007 i, encara avui, s’incompleix massa sovint.

Una Administració oberta

Antecedents:

– L’Administració té l’obligació de ser transparent, oberta i fer un retiment de comptes de la seva gestió. I la ciutadania té dret a conèixer tots els aspectes de la gestió pública, amb les úniques excepcions de tot allò que afecta a la protecció de dades personals i a la confidencialitat per temes d’interès general. Ara bé, lLa percepció de la ciutadania no és positiva respecte a la transparència del sector públic.

– Amb l’aprovació de les diverses lleis de transparència estatal i catalana, s’ha avançat substancialment en l’àmbit de la transparència i dret d’accés a la informació pública, però hi ha mancances greus en el model que suposen una càrrega de feina inassumible pels ens públics amb pocs recursos. Hi ha diversos estudis que demostren que hi ha un elevat incompliment de les obligacions de transparència, dret d’accés a la informació pública, retiment de comptes i publicació de dades en format obert, sense que hi hagi cap mena de conseqüència.

– El model actual de sancions per incompliment de la llei de transparència de Catalunya no és operatiu. Des de la seva entrada efectiva en vigor, al gener de 2016, no tenim constància de cap procediment sancionador.

– La supervisió del compliment de les obligacions de transparència és feble: sense una supervisió efectiva, no hi ha un compliment real de la transparència.

Objectius:

Avançar vers una Administració que genera confiança en la ciutadania perquè és oberta, transparent i ret comptes.

Propostes:

Reformar la llei 19/2014 per avançar cap a uns governs oberts reals i efectius, tenint en compte els següents punts:
- potenciar el dret d’accés a la informació pública, de forma anonimitzada i amb responsabilitats i penalitzacions fortes en el cas d’incompliments.
- reduir el conjunt d’obligacions de transparència activa dels ens locals petits, amb pocs recursos per garantir una càrrega de feina racional i un compliment efectiu.
- revisar i precisar els elements que conformen el règim sancionador per tal d’abordar les seves mancances i possibilitar-ne l’aplicació.

Reforçar les funcions de supervisió la Comissió de Garanties de l’Accés a la Informació Pública, amb més recursos, més competències en l’àmbit de la transparència i el dret d’accés, i capacitat sancionadora. A més, dotar-la amb la legitimació processal per interposar en nom de la persona perjudicada, recurs contenciós contra la inactivitat de l’Administració si no lliura la informació en compliment de les seves resolucions.
Fer campanyes de difusió del dret d’accés a la informació entre la ciutadania.
Impulsar el retiment de comptes com un dret de la ciutadania a saber què s’ha fet i els resultats assolits mitjançant:

Definició d’uns estàndards d’obligació del retiment de comptes de les administracions catalanes detallant els objectius assolits i els no assolits i, en aquest cas, justificant les motivacions. Els estàndards seran proporcionals als recursos de cada Administració.
Desenvolupament de la normativa actual per concretar les obligacions de retiments de comptes
Garantia del rigor i la fiabilitat dels informes de retiments de comptes amb el control del personal d’habilitació nacional, col·legis professionals i agències externes.
Fent públics els informes de retiment de comptes

Potenciar la publicació de la informació de valor públic en format obert, estàndard i reutilitzable, per garantir que les dades amb valor públic estiguin fàcilment disponibles per als governs i la societat en general, per facilitar les auditories ciutadanes i fomentar el desenvolupament econòmic i social. Cal prioritzar els àmbits especialment sensibles per la societat com són la contractació pública i les subvencions.

Una Administració que presta serveis de qualitat

Antecedents:

– Una bona Administració és aquella que aconsegueix prestar els serveis d’acord a uns criteris de qualitat, d’una forma fàcil, senzilla i comprensible pels ciutadans no experts. L’Administració té un model organitzatiu molt rígid i molt poc obert a escoltar a la ciutadania.

– La manca d’una cultura i processos de millora contínua ha provocat que l’Administració estigui avui allunyada de les expectatives de la ciutadania. En contraposició, estem vivint una revolució digital que està transformant radicalment molts sectors gràcies a l’impuls d’empreses i startups molt àgils i innovadores, que ofereixen serveis d’una gran qualitat i molt fàcils de fer servir. Aquest contraposició entre la qualitat dels serveis públics i el serveis privats, genera frustració i decepció en la ciutadania.

– Hi ha una part de la burocràcia que és positiva perquè garanteix una administració justa i equitativa. Ara bé, als darrers anys l’increment de les càrregues burocràtiques ha crescut d’una forma substancial sense generar un valor públic que justifiqui els costos i pèrdua d’oportunitats que suposa. Al sector privat, s’ha assolit grans èxits de simplificació aplicant la filosofia “lean managament”, que promou l’avaluació detallada i periòdica, del valor de cada tasca del procés en relació a la missió de l’organització. En el cas, que no aporti valor la tasca s’elimina.

Objectius:

– Impulsar una Administració que fa la vida fàcil a les persones.

Propostes:

Aprofundir en la millora de la qualitat normativa, seguint les recomanacions de la Unió Europea I de l’OCDE i les disposicions de la Llei de Transparència. Cal simplificar la regulació i aplicar criteris de proporcionalitat de la funció reguladora de l’Administració per millorar la seguretat jurídica de la ciutadania i les empreses, reduir els costos i les càrregues que han de suportar els emprenedors socials i empresarials.
Avançar cap a un model de governança de l’Administració coordinada i integrada, amb una delimitació clara de responsabilitats i competències entre els diferents organismes i nivells administratius, i que fàcil la vida de la ciutadania que no té per què entendre de les complexitats internes del sector públic. Els cassos d’èxit de models integrats en l’àmbit de la salut, de la seguretat ciutadana o serveis socials són uns bons referents.
Definir el marc d’uns estàndards de serveis públics de qualitat, en base a les obligacions ja existents i desenvolupar un programa que impulsi el seu compliment
Fer ús d’un llenguatge proper, clar i comprensible, que la majoria de la ciutadania sigui capaç d’entendre.
Promoure avaluacions exigents de la qualitat normativa i legislativa per garantir la seva efectivitat i aplicació efectiva, sense generar burocràcia o càrregues innecessàries.
Implantar el principi “una dada, un sol cop en el sistema”, de manera que s’evitin duplicitats tant de les mateixes dades com de feina, es minimitzin els errors, I s’estalviï temps tant al ciutadà com a l’Administració.

Promoure una acció radical de reducció de les traves administratives burocràtiques que, a la pràctica, suposen una limitació dels drets de la ciutadania i una limitació al desenvolupament econòmic i social. Concretament cal:
- Garantir que els serveis públics disposen d’una carta de serveis (tal com exigeix la normativa vigent) amb informació clara i comprensible dels drets, requisits i la normativa, garantint que no dona lloc a males interpretacions.
- Replantejar-se els tràmits actuals i eliminar redundàncies
- No demanar dades en poder de l’Administració, potenciant la interoperabilitat interadministrativa.
- No demanar informació que no sigui estrictament necessària per al procediment
- En cas de dubte sobre la necessitat i la utilitat d’una càrrega burocràtica, abstenir-se d’imposar-la (si és nova) o eliminar-la (si ja està en vigor). Acabar amb la cultura del “per si de cas”…
- Posar els controls necessaris en el moment precís. Preferiblement, aplicar el principi de confiança i autoresponsabilitat, i aplicar els controls a posteriori.

Una Administració professionalitzada i atractiva

Antecedents:

– Les plantilles de personal estan pensades per gestionar una organització amb una cultura del segle XIX i tenen una greu mancança de perfils per donar resposta als nous reptes.

En els propers 10 anys, més del 50% dels empleats públics es jubilaran (dades de l’AGE extrapolables a la resta d’administracions). Això és una gran oportunitat de renovar els perfils amb un visió del segle XXI. Per altra banda, és una pèrdua molt important de coneixement i experiència de gestió pública que no és gens fàcil de substituir.
La presa de decisió estratègica sobre les reformes del sector públic pertany, legítimament, als representants polítics escollits democràticament. Ara bé, els càrrecs polítics, molt difícilment poden liderar la implantació d’aquests grans reptes donades les limitacions temporals dels mandats o legislatures, les prioritats que marquen les estratègies dels cicles electorals o la manca d’expertesa tècnica per gestionar la complexitat dels canvis. A més, les reformes estructurals basades en un elevat personalisme d’un líder o un partit polític, tenen greus dificultats per consolidar-se quan hi ha un canvi de govern o de persones. La funció dels càrrecs polítics s’hauria de focalitzar a l’àmbit natural que li pertoca i on poden aportar més valor. És a dir, la gestió política, en la definició d’objectius i estratègies compartides de polítiques públiques i la generació de consensos entre els partits polítics i amb la societat.

– El directiu públic, amb la formació i capacitats adequades, és la figura clau per implantar i gestionar amb més probabilitats d’èxit les reformes acordades de l’Administració. Aporta un lideratge tècnic expert que li permet impulsar iniciatives complexes, amb una visió a mitjà termini i d’una certa neutralitat política que garanteixi la continuïtat entre els processos electorals i els canvis polítics de governs o persones. Per aconseguir organitzacions eficients amb una visió a mig i llarg termini, és necessari avançar cap a un model organitzatiu amb una clara i definida separació entre les funcions d’elaboració de les polítiques per part dels responsables polítics i les funcions executives en la prestació de serveis per part dels directius professionals.

– La selecció del personal de l’Administració és un procés crític i estratègic: moltes de les persones que s’incorporen al sector públic hi treballaran més de 30 anys.

– Espanya i Catalunya són dels governs avançats que no té encara d’una direcció pública professional. La darrera experiència de Portugal és molt encoratjadora: arran de la intervenció per part de la Comissió Econòmica en la crisi econòmica del 2008, Portugal va impulsar un conjunt de reformes a la funció pública i, concretament, el desenvolupament d’un pla de direcció pública professional. Els resultats han estat molt positius i en molt poc temps. Aquesta mesura és una de les accions que a curt termini pot aportar més impacte i que no implica cap cost econòmic. A més, té resultats molt positius en l’àmbit de la reducció d’irregularitats i casos de corrupció. Sí que suposa una redefinició del rols del personal de confiança dels partits polítics que, ara mateix, ocupen aquests llocs de treball massa vegades sense la formació, competències i experiència necessària. Els càrrecs de confiança política tenen una raó de ser i un espai d’actuació, i el marc actual ho té en compte. Ara bé, els llocs de responsabilitat executiva de la gestió pública han d’estar ocupats per persones preparades per assegurar una bona gestió pública.

– Necessitem els “millors” al sector públic. L’impacte de les decisions públiques que tenen a la societat i el conjunt de la ciutadania és molt superior al que té cap altre sector o empresa. Per tant, necessitem les persones i equips més ben preparats i amb més talent per prendre les decisions que tenen un major impacte en el conjunt de la societat.

– La motivació principal per treballar al sector públic ha de ser la vocació al servei públic. Ara bé, no es pot demanar a les persones amb motivació de treballar pel bé comú, que facin sacrificis personals per desenvolupar la seva carrera professional al sector públic. Cal que les retribucions siguin atractives i competitives respecte al sector privat. A l’altra cara de la moneda, però, l’exigència envers el treball de cadascú no pot ser tampoc menor en l’àmbit públic que en el privat.

– Al sector públic és habitual trobar-se amb persones de tots els nivells que porten més de molts anys fent exactament la mateixa feina. La mobilitat interadministrativa permet enriquir les carreres professionals i evitar persones que acaben “cremades” i desmotivades en el seu lloc de treball. També ha de permetre donar resposta àgil i eficient a reptes puntual de direcció pública, com és el cas de la gestió dels projectes de fons europeus Next Generation que suposen una enorme quantitat de diners a invertir en poc temps.

– Encara, les administracions no poden ser una illa de privilegis enmig d’un món laboral cada cop més exigent, ni un medi incentivador -a la pràctica- del baix rendiment i de l’immobilisme. Segurament, això ens ha d’acabar portant a unes organitzacions públiques molt més flexibles, i amb un nombre limitat de professionals però molt qualificats. Només així l’administració pot esdevenir punta de llança de la societat i sinònim d’innovació i d’excel·lència.

Objectius:

Promoure un model d’ocupació pública que garanteixi una gestió pública professionalitzada, eficaç i responsable que asseguri una resposta àgil, eficient i competent de l’Administració a les necessitats socials. I, alhora, sigui capaç de promoure, desenvolupar i atraure el talent.

Propostes:

Atraure els “millors professionals” al sector públic: hem d’aconseguir que el sector públic sigui un lloc de treball que sigui atractiu des de la perspectiva de reconeixement social, desenvolupament de carrera professional i retribució econòmica.
Reformar la legislació de funció pública per garantir:
- l’accés basat en el mèrit i la capacitat.
- fer una diagnosi dels perfils que actualment ocupen tots els llocs de la direcció pública professional a Catalunya
- la despolitització i professionalització en tots els nivells de l’estructura tècnico-operativa per sota de la direcció política (inclou la direcció pública).
- un model de qualificació professional basat en competències que determini la carrera professional (àrees funcionals i anàlisi dels lloc de treball).
- reservar el règim estatutari (funcionarial) únicament per als llocs de treball que suposin l’exercici d’autoritat o la necessitat d’independència dels càrrecs polítics .
- dissenyar un procés de selecció basat en les competències, els mèrits, orientada al servei públic i més representativa de la diversitat territorial, social i personal. Actualment, el procés està basat principalment en la memorització.
- impulsar un pla de desenvolupament de la carrera professional mitjançant la formació continuada, la promoció horitzontal i la mobilitat dins del sector públic i, també amb el sector privat.
- avaluar per objectius del personal públic
- equiparar el personal laboral del sector públic als contractes de personal del sector privat en relació a condicions econòmiques, exigència, condicions laborals i flexibilitat d’”entrada i de sortida”.
Aprovar una llei de la direcció pública professional a Catalunya, seguint les recomanacions i bones pràctiques internacionals, en base als següents criteris i principis:
- Publicitat i concurrència de les places
- Selecció per formació, competències i mèrits. Al final del procés, selecció motivada per l’òrgan convocant entre els candidats que compleixen millor els requisits.
- Avaluació periòdica del rendiment i retiment de comptes
- Retribució per objectius
- Autonomia en la gestió i cessament abans de la finalització del període contractual únicament per incompliment dels objectius. El període contractual ha de ser superior al d’un mandat.
- Diferenciar amb claredat l’espai de direcció estratègica, propi de l’esfera política del Govern, de l’espai de la direcció gerencial, de caràcter professional, estable i responsable
- Mentre es tramita la llei de direcció pública, impulsar un projecte pilot de direcció pública professional a les entitats depenents del sector públic, aplicant els criteris anteriors.

Transformar i potenciar l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per tal que:

Sigui el referent en la formació continuada, de qualitat i innovadora dels empleats i directius públics
Gestioni de forma eficient i àgil els processos de selecció i generi bosses de candidats, amb una visió de país interadminsitrativa
Desenvolupi i avaluï les competències dels empleats i directius públics
Dissenyi plans personalitzats de desenvolupament de carrera professional amb propostes de formació per al reciclatge i l’optimització de la feina (reskilling, upskilling…) , mentoratge i mobilitat horitzontal

Determinar els perfils professionals del futur que necessita l’Administració per assumir els nous reptes i ajustar les relacions de lloc de treball. Per exemple, experts en la gestió avançada de dades, en l’experiència d’usuari, en el llenguatge entenedor, en metodologies d’innovació, en ciberseguretat, en tecnologies d’intel·ligència artificial o humanistes que ens ajudin a minimitzar els riscos ètics.
Prevenir i corregir l’alta temporalitat a l’ocupació pública: reconduir l’ocupació temporal a les administracions a un ús raonable i adequat a la seva finalitat. L’ocupació temporal té tot el sentit en els casos que es requereix flexibilitat per atendre pics conjunturals de feina o bé en l’àmbit de la gestió de programes específics d’una durada temporal limitada.
Sumar els sindicats de la funció pública a la reforma de l’Administració. Els sindicats tenen un paper essencial a jugar en el sistema de relacions laborals dins de les organitzacions públiques. Però més enllà d’això, tenint en compte que les administracions són precisament l’entorn en què els treballadors públics passen més hores i on es realitzen professionalment, i que els problemes de les mateixes i la manera com són percebudes per la societat afecta l’autoimatge i el benestar laboral d’aquests treballadors, cal que els sindicats reclamin i exerceixin un lloc en l’avantguarda del canvi del món públic, en benefici dels professionals que volen representar.

Una Administració intel·ligent

Antecedents:

– Les organitzacions empreses més valuoses al món són aquelles actualment organitzacions que fan un ús intensiu i avançat de la tecnologia i les dades. El sector públic està molt lluny d’aquestes empreses.

– Les administracions públiques tenen moltes dades de la ciutadania, l’activitat econòmica i social, i de la societat en general, però no en fa un aprofitament intensiu ni eficient.

– Al sector públic no hi ha, amb caràcter general, l’estratègia, l’impuls polític i el talent per impulsar projectes innovadors de dades personals i intel·ligència artificial.

– La majoria d’ens públics no tenen, ni podran tenir recursos i capacitats per impulsar iniciatives avançades de dades de forma individual.

– Massa sovint -i recentment amb la pandèmia ho hem vist un cop més- s’actua a cegues i per intuïció o per inèrcia quan es podria fer-ho “científicament”, situació que porta a errors, ineficiències, pèrdua d’oportunitats i recursos, conflictes, etc.

Objectius:

– Impulsar una Administració que pren les millors decisions en cada moment, en funció de la informació disponible.

Propostes:

Implantar un sistema integrat de dades de valor públic amb visió de país que ajudi a millorar la planificació, previsió, gestió i presa de decisions de les administracions catalanes, mitjançant:

La governança de les dades i la seva qualitat
El respecte a la protecció de dades i l’aplicació de les metodologies més avançades d’anonimització de les dades
La integració de les dades públiques amb valor
La col·laboració amb el sector privat i tercer sector per integrar les dades de valor públic en el seu valor
L’analítica avançada d’aquestes dades per ajudar a una presa de decisions rigorosa i de qualitat, mitjançant
- Informació detallada l’estat de situació,
- l’avaluació sistemàtica i periòdica, identificant els punts forts i els àmbits de millora
- les bones pràctiques i les iniciatives innovadores dels ens públics
- l’extracció de coneixement (insights) no evident
La publicació en format de dades obertes i la reutilització, amb respecte a la protecció de dades personals, perquè se’n puguin aprofitar els ens públics i de la societat amb sistemes dades estandarditzats i integrables.

Promoure nous serveis públics digitals avançats proactius i personalitzats
Formar als directius i empleats públics en l’aprofitament de les eines de business intelligence i analítica avançada de dades per incorporar aquestes eines d’una forma més potent en la planificació i presa de decisions.
Incloure a les relacions de lloc de treball i plantilles nous perfils professionals experts en els diferents àmbits de la gestió intel·ligent de les dades: governança, business intel·ligence, analítica avançada amb tècniques d’intel·ligència artificial, visualització de dades, experts de negoci d’explotació de les dades, etc.
Introduir la cultura de govern i parlamentària de prendre les decisions polítiques en base a evidències (dades) sempre que sigui possible
Desenvolupar una estratègia de dades i d’aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial per aprofitar tot el seu potencial

Crear un observatori de bones pràctiques i iniciatives innovadores per compartir el coneixement
Promoure la replicació als ens públics de les bones pràctiques oferint serveis al núvol compartits de business intelligence com a servei i intel·ligència artificial com a servei, que faciliten el desplegament massiu.

Impulsar mecanismes de supervisió, control i transparència de l’ús dels d’algorismes d’intel·ligència artificial per garantir el seu ús ètic i que generi confiança en la societat.

Una Administració íntegra i que genera confiança

Antecedents:

– Segons els estudis i les enquestes disponibles hi ha una elevada desconfiança en els institucions i la política en general. Existeix Hi la percepció general que les males pràctiques de la gestió pública (inclosos els casos de corrupció) es repeteixen una i altra vegada i no són penalitzades adequadament.

– No n’hi ha prou retiment de comptes, ni hi ha suficient comunicació bidireccional entre electors i elegits ni entre ciutadans i administradors/es públics, i això, junt a la falta d’efectivitat pública, augmenta la insatisfacció dels governats. La qualitat de la democràcia (que està correlacionada amb la seva capacitat de ser útil i de consolidar-se), depèn del grau de “responsiveness” del sistema polític-administratiu. En aquest sentit, cal un esforç addicional de proximitat, d’empatia i de passar comptes tant per part dels agents polítics com dels administratius. I és igualment necessari establir un mecanisme que valori l’assoliment dels objectius i compromisos establerts en els plans de govern, així com estàndards exigents de transparència i de bon govern.

– En la mateixa línia d’acostar les institucions als ciutadans, cal també repensar el sistema d’elecció dels representants polítics, i per tant, l’aprovació d’una llei electoral catalana pròpia amb el màxim de consens tant de partits polítics com de la societat civil, però que representi un pas endavant en la democratització de l’àmbit públic.

– Finalment, cal reequilibrar la relació entre poders públics i ciutadans. Les prerrogatives lògiques de què gaudeixen governs i administracions per tal de fer prevaldre l’interès públic s’han de compensar amb garanties efectives i àgils per a la ciutadania, als -mal anomenat garanties que evitin l’abús de les potestats públiques i el seu efecte paralitzador i/o alienador, atès que ni la Justícia ni els mecanismes interns de les administracions no estan protegint els particulars de forma suficient. Una possibilitat a explorar és dotar de més recursos i de poders efectius a figures com les dels síndics de greuges, que haurien de ser capaços d’emetre resolucions amb caràcter vinculant i força executiva.

– Actualment, tots els ens supervisors de Catalunya tenen un elevat grau de politització partidista que limita i condiciona greument l’abast i àmbit de treball, i fa que no hi hagi un bon control de la gestió pública. Sense una bona una bona supervisió, no es genera confiança en les institucions.

– Actualment, tot i la moda dels processos participatius i els discursos laudatoris de la col·laboració públic-privada i de la implicació ciutadana en la gestió dels interessos públics, la majoria dels òrgans consultius existents i dels processos participatius que es duen a terme consumeixen molts recursos i donen pocs resultats, perquè desaprofiten bona part d’allò (direcció, coneixement, valors, recursos) que pot aportar la gent i el sector privat i no lucratiu a les polítiques públiques.

– La ciutadania té un elevat grau de desconfiança en els càrrecs polítics i, en menor grau, en l’Administració. En l’àmbit polític les males pràctiques i la corrupció són les principals fonts de descrèdit. En l’Administració, l’excessiva burocràcia, la ineficiència i la manca d’empatia són algunes de les principals causes del desencís.

Objectius:

Incrementar la confiança social en el sistema democràtic, les institucions, càrrecs polítics i empleats públics
Augmentar la implicació de la participació ciutadana en la gestió pública

Propostes:

Impulsar una cultura de la integritat pública i els valors públics en els càrrecs electes, directius públics i empleats públics, acompanyat d’un sistema d’integritat institucional i el desplegament dels marcs d’integritat i codis ètics.
Implantar les bústies de denúncies i alertes i del marc normatiu de protecció dels alertadors, a tot el sector públic de Catalunya mitjançant canals de denúncia compatits i serveis mancomunats supramunicipals per analitzar i gestionar les alertes de les entitats amb pocs recursos i capacitats.
Creació d’espais de participació ciutadana deliberativa a totes els administracions amb solucions compartides aplicant les bones pràctiques que facilitin la implantació, gestió i manteniment.
Fer el canvis legislatius necessaris per garantir uns ens supervisors professionalitzats i amb autonomia per supervisar i fiscalitzar l’actuació de les administracions públiques.
Reforçar i potenciar els òrgans de control intern i extern, dotant-los dels recursos i mitjans adequats a les funcions que tenen encomanades per tal de garantir la independència i l’eficàcia en el compliment de les seves finalitats.
Professionalitzar i despolititzar els òrgans de control mitjançant un sistema d’elecció professional i no partidista dels seus membres, especialment dels titulars o responsables, substituint la fase de proposta per una convocatòria pública i oberta, per tal d’evitar eventuals situacions de bloqueig.
Adoptar i implementar mesures específiques per reforçar la independència de les persones que ocupen les places de interventors i secretaris municipals, a vegades de forma accidental, amb la finalitat de facilitar l’exercici de les seves funcions de control de legalitat i fiscalitzadores.
Regular que totes les organitzacions públiques elaborin plans d’integritat, amb incorporació de la metodologia d’anàlisi i avaluació de riscos de corrupció
Regular que totes les institucions públiques es dotin d’un delegat o referent d’integritat com a peça clau de la infraestructura ètica de tota organització.
Posar a disposició de les administracions serveis d’assessorament, guies, models i bones pràctiques a través de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Atorgar potestat sancionadora a l’Oficina Antifrau de Catalunya en l’àmbit de les males pràctiques que no respecten els principis d’integritat.
Implantar la formació en integritat i ètica pública a tots els nivells amb caràcter obligatori i estratègic. Fer sessions de formació amb caràcter obligatori als càrrecs electes.
Educar en la integritat per elevar el nivell moral de rebuig a les pràctiques corruptes. Impulsar campanyes de formació i divulgació de l`ètica política i social. I augmentar el coneixement sobre com prevenir la corrupció i les diverses eines de denúncia.

Una Administració innovadora

Antecedents:

– Comparat amb el sector privat, en l’entorn públic hi ha massa acomodació a la inèrcia (que porta a l’obsolescència) i massa por als canvis (que porta al immobilisme). El món i les necessitats de les persones canvien ràpidament i profundament, per la qual cosa cal saber-s’hi adaptar, quan calgui, i saber anticipar-s’hi i modelar-ho. D’aquí la conveniència d’introduir al si de l’Administració la cultura i les eines de la innovació, d’apostar per models d’innovació oberta, i de repensar constantment les polítiques, els programes i els procediments públics (vegi’s la Declaració d’Innovació Pública de l’OCDE de 2019). Igualment, necessitem aconseguir que les reformes siguin més profundes i ràpides i que es consolidin.

– Hi ha un greu conflicte entre una visió extremadament conservadora basada en el compliment de la legalitat i no assumir riscos, i la necessitat imperiosa de donar resposta a les noves demandes i expectatives de la societat que impliquen canviar, transformar, innovar i, per tant, assumir riscos. El compliment estricte de totes les normatives vigents ens porta a la paràlisi, bloqueig o ineficiència exasperant. Actualment es prioritza massa sovint una visió de no assumir riscos i una interpretació molt estricte o dogmàtica de la normativa vigent que bloqueja o fa tremendament ineficient i lenta l’actuació de l’Administració, amb l’enorme frustració i desencís que això suposa en la ciutadania que no ho comprèn perquè es regeix en base al principi del sentit comú. Amb una visió de risc zero és impossible innovar i simplificar.

– La prestació de serveis públics amb retard, tot i complir el procediment administratiu, genera desigualtats, injustícies i descrèdit de l’Administració. L’agilitat en la resolució dels problemes i les sol·licituds és fonamental per garantir els drets de la ciutadania.

Objectius:

Impulsar la cultura de la innovació continua que qüestioni de forma sistemàtica com es presten i quin impacte tenen els serveis públics que s’ofereixen (!), a partir de les experiències més innovadores del sector públic i privat, i de les oportunitats que plantegen les tecnologies disruptives, noves metodologies i models organitzatius.

Propostes:

Revisar el marc normatiu per ponderar racionalment els riscos i les oportunitats, prioritzant la visió de servei públic i l’interès general. Cal facilitar interpretacions flexibles (no dogmàtiques) de la normativa per adaptar l’Administració a les noves necessitats de la ciutadania.
Promoure un canvi cultural dels empleats públics cap a una Administració on és prioritza la generació de valor públic i, per tant, d’una organització que resol problemes, que és àgil, flexible i innovadora. Cal plantejar incentius entre els treballadors públics atès que, ara, la posició més còmoda és no canviar res. Hem d’evolucionar cap a una Administració que assumeix riscos i que pot no sempre encertar la millor solució, però sempre ret comptes i aprèn per millorar en els propers ocasions.
Dissenyar, formar i promoure la implantació de metodologies, sistemes de treball i plans que incentivin la innovació, l’agilitat i la gestió del canvi.
Crear o potenciar ens específics o unitats que siguin els capdavanters de la innovació al sector públic, per tal que la seva experiència serveixi de referent, estímul i bona pràctica.
Impuls de laboratoris d’innovació que facilitin l’experimentació i l’aprenentatge de nous serveis i polítiques, amb la implicació directe dels usuaris finals.

Una Administració que avalua i aprèn

Antecedents:

– Segons la famosa cita de Lord Kelvin “el que no es pot mesurar, no es pot millorar”. I segons l’OCDE “mesurar és crucial per a l’elaboració de polítiques basades en l’evidència; ajuda a identificar la necessitat d’una intervenció política, augmenta la rendició de comptes, i millora l’avaluació de l’eficiència i l’eficàcia de les accions polítiques”.

– Tradicionalment (i encara ara) s’han posat en marxa polítiques i programes públics sense una adequada fonamentació ni reflexió prèvies, i se’n mantenen altres en vigor sense la imprescindible revisió periòdica que verifiqui si responen als seus objectius previstos, si n’és millorable la seva eficiència i receptivitat, i si hi ha hagut canvis en l’entorn que aconsellin adaptar-la. Per tant, la millora de les polítiques públiques passa pel seu redisseny a la llum de l’evidència acumulada i de l’anàlisi crítica. Cal, doncs, aplicar a totes les polítiques i programes públics (tant els existents com els futurs) l’avaluació de necessitats, del disseny, de la implementació, la de resultats i l’econòmica.

– Al sector públic de Catalunya (i de l’Estat) tenim un greu dèficit de cultura de l’avaluació. Molt poques vegades hi ha una avaluació rigorosa i, això, té conseqüències negatives. No consolida en l’organització els aprenentatges dels encerts i errors. Això permet continuar aplicant les pràctiques ineficients, no valora els canvis exitosos i genera desencís en els empleats públics.

– La creació de l’Agència Iàlua va ser motiu d’il·lusió i esperança, però la manca de recursos ha provocat que la seva tasca tingui un abast molt limitat respecte al que necessitem com a país.

Objectius:

Impulsar la cultura de la millora continua que garanteixi l’adaptació àgil de l’Administració a les noves demandes i expectatives de la societat.

Propostes:

Impulsar una cultura organitzativa de l’avaluació i l’aprenentatge continu, per posar en valor la bona feina i identificar els àmbits de millora que cal reforçar, mitjançant eines com les jornades específiques, els reconeixements a les millors experiències, els bancs de bones pràctiques….
Engegar un programa pilot de creació de la figura de l’avaluador de polítiques públiques a cada departament de la Generalitat o entitat pública, a fi de coordinar l’avaluació de polítiques públiques que es fan en aquests moments i les previstes en el futur, amb el suport i directrius d’Ivàlua.
Conformar una direcció pública orientada a l’aprenentatge i la innovació permanent mitjançant l’avaluació sistemàtica dels programes, polítiques i serveis públics per mesurar els impactes socials i econòmics.
Fer una aposta decidida per l’Ivàlua com agència d’avaluació de la gestió pública de les administracions de Catalunya i de definició de guies, models i bones pràctiques d’avaluació. Cal incrementar substancialment els seus recursos i camp d’actuació.
Impulsar un sistema d‘avaluació del rendiment de tots els empleats públics
- Dissenyar i aplicar metodologies d’avaluació d’objectius
- Aplicar incentius i penalitzacions en funció del compliment dels objectius (tant dels objectius individuals com dels col·lectius)
- Fer del procés d’avaluació una oportunitat d’aprenentatge i de millora professional, a través de les entrevistes d’avaluació cap/empleat
- Supervisió del model i acompanyament del sistema de compliment dels objectius per una agència externa, per garantir la seva implantació efectiva i l’aplicació de les bones pràctiques.

Definir els indicadors claus de gestió dels principals serveis públics de cada nivell de l’Administració i regular la publicació sistemàtica dels seus resultats.
Elaborar de forma sistemàtica enquestes de satisfacció dels usuaris del serveis públics (ciutadania, empleats públics, professionals, representats d’associacions, empreses, etc.).
Fomentar auditories ciutadanes o socials per avaluar la qualitat i eficiència dels serveis públics.
Publicar totes les avaluacions en diversos formats per facilitar la consulta, anàlisis i comparatius de forma comprensible a tots els públics. Cal:

Visualitzacions gràfiques fàcilment comprensibles al web
Exportació de les dades en format de dades obertes

Una Administració sostenible i resilient

Antecedents:

– La fragmentació administrativa i la competència entre governs o el seu simple isolament impedeixen donar resposta a les necessitats dels ciutadans, ja que les problemàtiques d’aquests són multi causals i no entenen de fronteres administratives. Col·laborar és la clau de l’èxit. Cal auto-imposar-se l’obligació de treballar de forma Inter departamental i intergovernamental (amb interoperabilitat real a diferents nivells i àmbits), posant el ciutadà al centre.

– Vivim en un món “VUCA” volàtil, incert, complex i ambigu. A més, hi ha una elevada interdependència global com hem pogut comprovar durant la pandèmia i la crisi energètica. Els governs ja no poden fer-ho tot, ni fer-s´ho tot sols, a banda que si poguessin fer-ho/fer-s’ho sols tampoc seria bo que renunciessin a la intel·ligència col·lectiva de la societat (empreses, associacions, etc.) i a la seva implicació en la co-producció de serveis i la generació de valor públic, Ni tampoc seria gaire oportú no obrir la governança a la resta d’actors en un moment en què la confiança en les elits polítiques va de baixa.

El model de planta local de Catalunya (i Espanya) és ineficient, insostenible i incapaç de fer front al nous reptes de la transformació digital amb el model de gestió actual. Únicament a Catalunya hi ha 947 ajuntaments, el 90% dels quals tenen menys de 20.000 habitants, indicador a partir del qual una administració local es considera que té recursos suficients per ser autosuficient.

– El teletreball era quelcom estrany i excepcional a l’Administració abans de la pandèmia del coronavirus. El confinament ens ha ensenyat que el teletreball és possible a l’Administració, amb un bon model de gestió i avaluació, i que aporta importants beneficis als empleats públics (major productivitat, flexibilitat, conciliació, satisfacció, etc) i, també, pot aportar millors resultats a l’Administració en terme d’eficiència, agilitat i costos.

– Parlem molt de la inclusió digital de la ciutadania però es parla molt poc de la inclusió digital de les administracions públiques petites que volen donar un bon servei però tenen moltes limitacions de connectivitat, recursos i capacitats.

Objectius:

Assegurar la sostenibilitat futura de l’Administració davant els nous grans reptes, mitjançant la col·laboració i el desenvolupament de projectes compartits.
Modernitzar la gestió pública assegurant un nou model de governança més estratègic

Propostes:

Creació d´un Consell per a l’Impuls i Seguiment de la transformació administrativa, format tant per representants del Govern, administracions públiques, societat civil i món universitari.
Articular un marc adequat de col·laboració publico-privada per sumar els punts forts que té cada part per millorar la generació de valor públic i generar un clima de confiança i compromís. Facilitar aliances amb les empreses, les organitzacions socials i la ciutadania, aprofitant tota la seva energia, innovació i talent per aconseguir els objectius compartits.
Crear una oficina especialitzada i independent de col·laboració publico-privada, que supervisi, impulsi, avaluï i assessori en l’aplicació de les millors pràctiques.
Fer efectiva la implicació i corresponsabilitat continuada del sector privat, el tercer sector i la ciutadania en el disseny, posada en pràctica i avaluació de les polítiques i serveis públics, per reforçar la legitimació i augmentar les capacitats mitjançant la intel·ligència col·lectiva.
Aplicar de forma radical el principi de “una vegada i prou” (once only) per garantir que les administracions només han de compartir les dades una sola vegada. S’ha de definir els model de coordinació, interoperabilitat i governança perquè el resultat d’aquesta acció o informació es comparteixi amb totes les parts que hi tenen dret.
Definir un model de governança de les tecnologies de la informació que garanteixi que totes les administracions disposen d’infraestructures i serveis digitals de qualitat, sostenibles i resilients. Cal reforçant les iniciatives de serveis digitals compartits a través dels projectes de país com l’Administració Oberta de Catalunya, les diputacions o l’Agència de Ciberseguretat, entre altres.

Una Administració on les persones estan al centre

Antecedents:

– L’Administració treballa per a la societat en conjunt i per a la ciutadania en particular (és la seva raó de ser fonamental) i cada vegada ho haurà de fer més amb ell. En la propera dècada la relació haurà de canviar, especialment quan el rol exercit és de facilitador o prestador de serveis.

– Transformar la prestació de serveis públics és una tasca molt complexa. Ara bé, hi ha metodologies provades amb un grau elevat d’èxit que minimitzen els riscos, Les estratègies de disseny de serveis centrats en les persones permeten millorar la comprensió dels problemes dels usuaris, i traduir aquestes necessitats en millores específiques i eficaces. D’aquesta forma, incrementem la satisfacció ciutadana i reduïm despeses de gestió.

– La ciutadania reclama un accés fàcil a serveis públics d’alta qualitat que donin resposta efectiva a les seves necessitats específiques. No entén que avui sigui molt fàcil i àgil fer actuacions digitals amb plataformes de comerç electrònic, bancs, companyies de viatges o xarxes socials, i que en canvi la relació amb l’Administració sigui molt feixuga, lenta i ineficient. Aquesta frustració serà encara més gran en la nova generació de nadius digitals que comencen a ser usuaris del serveis públics: han viscut tota la seva vida amb accés a Internet i telèfons mòbils que els permeten gaudir de serveis digitals des del telèfon mòbil, en qualsevol moment, amb una extraordinària facilitat i amb una excel·lent qualitat de servei.

– Les tecnologies i metodologies de treball del segle XXI són una enorme oportunitat de repensar i reimaginar els serveis públics per donar resposta a les expectatives de la societat. Cal els lideratges, cultura i reformes organitzatives que eliminin les barreres que ho impedeixen.

– L’Administració pública ha estat tradicionalment resistent a escoltar la veu de la ciutadania d’una forma estructurada. Certament, hi ha canals d’escolta però la percepció general (amb poques excepcions) és que no hi ha una escolta activa eficient i un retorn que impliqui a la ciutadania. Per exemple, hi ha tràmits de queixes, suggeriments i propostes que no sempre són prou transparents i fàcils, o que simplement són ignorats i no comporten ni tan sols un acusament de rebut –ja no diem una resposta-. També hi ha moltes entitats públiques que han impulsat processos formals de participació: generalment el resultat és d’una participació molt baixa i, a vegades, esbiaixada perquè els únics que s’han mobilitzat són els contraris a les propostes o els directament interessats.

– D’acord a la normativa vigent, la ciutadania té el dret d’escollir el canal de relació amb l’Administració i aquesta té l’obligació de donar-li assistència si es requereix. A la pràctica, aquest dret no sempre es compleix. La implantació de la cita prèvia arran de la pandèmia, ha suposat un abús per part de l’Administració d’evitar les atencions presencials oferint cites a setmanes vista que desmotiven als usuaris. El desenvolupament de serveis digitals té una qualitat i usabilitat baixa, fet que fa que sigui complicat fer la tramitació per molts usuaris no experts. I, finalment, l’assistència personalitzada és clarament insuficient. La implantació d’eines d’assistents virtuals (xatbots) és una bona solució per resoldre els problemes habituals de forma àgil i amb un cost baix, però no poden substituir l’atenció personalitzada dels casos complexes i de les persones que tenen poques competències digitals.

– Les tecnologies d’intel·ligència artificial són una enorme oportunitat de millorar l’eficiència i la innovació dels serveis públics. Cal apostar de forma clara per aquestes noves eines que ens permeten resoldre problemes que les tecnologies actuals no ho permeten. Ara bé, com totes les tecnologies disruptives de la història, comporten uns grans riscos que cal saber avaluar i minimitzar.

Objectius:

Garantir els drets de la ciutadania i una Administració humana, propera, inclusiva i ètica.

Propostes:

Impulsar canals d’escolta activa a totes les administracions que siguin oberts i transparents, on molt fàcilment es puguin fer propostes de millora, votar idees i debatre, i que alhora facilitin organitzar-se als diferents ciutadans amb interessos comuns. L’escolta activa suma el coneixement de moltes persones de perfils molt diversos i ajuda a impulsar iniciatives d’intel·ligència col·lectiva i aplicar de forma sistemàtica les bones pràctiques. La millora de l’Administració és un tema de tots i la implicació ciutadana va més enllà del vot a les eleccions i de la participació ciutadana en els processos que proposen els Governs.
Promoure l’obertura i transparència de les propostes de millora de la ciutadania. Cal garantir que la informació està oberta i cal un retorn a les propostes rebudes que tenen un suport de la comunitat.
Acompanyament personalitzat i de qualitat en la relació amb l’Administració amb uns compromisos públics de servei. Per garantir una bona qualitat de servei i, sobretot, la inclusió digital de les persones amb menys competències, l’Administració ha d’oferir un servei d’acompanyament humà, personalitzat i de qualitat a les persones que tenen dificultats en relacionar-se amb l’Administració. Aquesta atenció pot ser personal, per videoconferència o telefònica però sempre amb un tracte humà. I s’ha de prestar dins d’un terminis breu per tal que la persona pugui exercir els seus drets.
Habilitar la finestreta única per l’Administració, que permeti els empleats públics, amb el consentiment explícit de la persona, consultar les seves actuacions amb una visió interadministrativa per oferir la millor assistència.
Garantir una Administració accessible per tothom, especialment, les persones amb diversitat funcional. Per aconseguir-ho cal:
- Serveis digitals que siguin web responsiu. Això permet l’accés des de telèfon mòbil que és el dispositiu que té la gran majoria de la població (91%).
- Serveis digitals accessibles per les persones amb diversitat funcional
- Acompanyament personalitzat quan cal

Potenciar el desenvolupament dels serveis públics amb metodologies i tecnologies de disseny de serveis (“design thinking”) que estan focalitzades en el disseny centrat a les persones.
Garantir l’aplicació ètica de les dades personals i les solucions avançades basades en algorismes i intel·ligència artificial. En concret, l’aplicació ètica fa referència a garantir la igualtat, la inclusió, minimitzar els biaixos i evitar la desinformació i manipulació. Per aconseguir cal definir bones pràctiques i metodologies que, amb un enfocament pragmàtic, facilitin l’aplicació ètica d’aquestes tecnologies.
Apoderar a la ciutadania amb el control de les seves dades personals per generar confiança en el bon ús que es fa de la seva informació. Els usuaris han de poder consultar fàcilment les seves personals i saber l’ús que en fa l’Administració.

Annex I: Indicadors de l’estat de situació

Hem recollit els principals indicadors d’avaluació comparativa disponibles de l’estat de situació de la gestió pública. La majoria són indicadors internacionals per entitats de reconegut prestigi. I ho hem fet a nivell de Catalunya (si les dades estan disponibles) i, sinó, a nivell estatal.

Qualitat del Govern

Segons European Quality of Government Index 2021, Catalunya té una molt dolenta qualitat de govern. Està a la cua de les regions d’Espanya i d’Europa. Els indicadors estan molt allunyats de la qualitat dels governs dels països nòrdics i centre-europeus.

Aquestes dades són coincident amb l’índex de percepció de la corrupció del Rànquing de Competitivitat de l’IMD 2022.

Satisfacció amb la democràcia

El 73% dels catalans manifesta sentir-se poc o gens satisfeta amb el funcionament de la nostra democràcia, segons el Centre d’Estudis d’Opinió.

Baròmetre d’Opinió Política 2/2022. Centre d’Estudis d’Opinió

Administració de futur desitjada

Convidats a prioritzar entre els valors de transparència, eficàcia, participació ciutadana i rapidesa com a trets principals a promoure en l’Administració del futur, gairebé la meitat dels catalans opta per la transparència, mentre que més d’una quarta part aposten per l’eficàcia.

Els valors dels catalans. Centre d’Estudis d’Opinió, 2021

Percepció de la corrupció

Segons l’enquesta de percepció de l’Oficina Antifrau de Catalunya “La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes”, el 81% dels enquestes creuen que la corrupció és un problema molt o bastant greu.

Segons el rànquing TheGlobalEconomy.com, Espanya es troba en la posició 27 a nivell d’Europa i 35 a nivell mundial. amb un indicador molt allunyat dels països on la ciutadania té una percepció de la corrupció molt baixa.

L’índex de percepcions de corrupció és un indicador de les percepcions de la corrupció del sector públic, és a dir, la corrupció administrativa i política. Els valors dels indicadors es determinen utilitzant informació d’enquestes i avaluacions de corrupció, recopilades per diverses institucions de renom.

Enquesta de l’Oficina Antifrau de Catalunya “La corrupció: percepcions i actituds”

Corruption perceptions – TheGlobalEconomy.com

Competitivitat global

Segons el Rànquing de Competitivitat de l’IMD 2022, que avalua només estats, Espanya té els següents resultats:

– Està en la posició 36 de competitivitat global, molt per sota del que li correspondria en funció del seu potencial del producte interior brut (posició 14 al món).

Rànquing de Competitivitat de l’IMD 2022

Direcció pública professional

Segons l’Enquesta de percepció de la situació de la Direcció Pública Professional a les administracions públiques catalanes elaborada per l’Associació Catalana de Gestió Pública, tenim greus mancances en la direcció pública professional i, segons estudis internacionals, això és una causa important d’ineficiències, mala gestió i males pràctiques.

Enquesta de percepció de la Direcció Pública Professional – Associació Catalana de Gestió Pública

Eficiència de l’Administració

Segons el Rànquing de Competitivitat de l’IMD 2022, que avalua només estats, Espanya està en la posició 50 d’eficiència del govern, molt per sota del que li correspondria en funció del seu potencial del producte interior brut (posició 14 al món) i molt allunyat de les administracions públiques més eficients (38%). Entre el 2021 a 2022, l’eficiència del sector públic ha empitjorat. Segons la CEOE, la manca d’eficiència del sector públic és el principal fre a la competitivat de l’economia espanyola.

Segons el rànquing TheGlobalEconomy.com, Espanya es troba en la posició 23 a nivell d’Europa i 41 a nivell mundial. amb un indicador molt allunyat de les administracions públiques més eficients.

Rànquing de Competitivitat de l’IMD 2022

Europe Government effectiveness index – TheGlobalEconomy.com
(-2.5 weak; 2.5 strong), 2020

World Government effectiveness index – TheGlobalEconomy.com
(-2.5 weak; 2.5 strong), 2020

Cost d’iniciar un negoci

Segons el rànquing TheGlobalEconomy.com, Espanya es troba en la posició 124 a nivell mundial (de 186 països analitzats) i en la posició 16 a Europa (de 44 països) en relació al cost d’iniciar un negoci. En aquest cas, quan més baix l’indicador millor. Espanya, doncs, es troba molt allunyat dels països més àgils.

L’indicador inclou tots els honoraris i honoraris oficials per serveis legals o professionals si aquests serveis són exigits per llei. Com a fonts de càlcul de costos s’utilitzen la llei de societats, el codi de comerç i les normatives específiques i tarifes. L’indicador exclou els suborns.

World – Cost of starting a business – TheGlobalEconomy.com

Europe – Cost of starting a business – TheGlobalEconomy.com

Qualitat de la regulació

Segons el rànquing TheGlobalEconomy.com, Espanya es troba en la posició 48 a nivell mundial i en la posició 27 en relació a la qualitat de la regulació a nivell europeu. Espanya, doncs, es troba molt allunyat dels països amb un millor marc normatiu.

L’índex de qualitat regulatòria recull les percepcions de la capacitat del govern per formular i implementar polítiques i regulacions sòlides que permetin i promoguin el desenvolupament del sector privat.

World – Regulatory quality index – TheGlobalEconomy.com

Europe – Regulatory quality index – TheGlobalEconomy.com

Transparència

Segons l’informe de Transparència del Síndic de Greuges, més del 80% dels ens públics (deixant de banda la Generalitat, diputacions i ens estatutaris) tenen incompliments greus o amplis de transparència.

Segons l’informe de la qualitat i la transparència de la comunicació política, elaborat per Infoparticipa (UAB), el grau mig de compliment dels ajuntaments de Catalunya dels 52 principals indicadors de transparència és només d’un 37%.

Grau de compliment dels criteris de govern obert

Ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants 85%
Ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants 42%

Innovació

Les dades de l’European Innovation Index 2021, mostren que Catalunya està, a nivell d’innovació per sobre la mitjana de les regions espanyoles, però al darrera del País Basc i Madrid. A nivell internacional, està a la banda baixa de les regions europees (moderate innovator), lluny dels territoris capdavanters (strong innovator i innovation leaders).

Els informes de Bloomberg Innovation Index 2021 i Global Innovation Index són només a nivell d’estats. Ara bé, demostren que Espanya té un nivell d’innovació força més baix (posició 30 al GII) del que li correspondria en funció del seu potencial del producte interior brut (posició 14 al món).

European Innovation Index 2021

Digitalització

Espanya és un dels països capdavanters a Europa en el grau de digitalització de l’Administració i dels serveis públics, segons l’informe The Digital Economy and Society Index (DESI) elaborat per la Comissió Europea. L’estudi és fa a nivell de països però la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’associació CTECNO, ha fet una extrapolació: d’acord a aquestes les dades Catalunya està lleugerament per sobre dels indicadors estatals.

També disposem de l’informe United Nations e-Government Index que avalua Estats i un conjunt de ciutats seleccionades, però no regions. En aquest estudi, Espanya es troba en la posició 18 a nivell mundial i la posició 10 a nivell europeu.

DESI European Comissión

Avaluació DESI a l’àmbit de Catalunya – CTECNO i Generalitat de Catalunya

United Nations e-Government Index 2022

Educació

Les dades de l’informe PISA sobre demostren que Catalunya està a la mitjana OCDE i una mica per sobre de la mitjana espanyola. També, mostren que Catalunya els resultats de les competències han empitjorat en matemàtiques i ciències.

Ara bé, Catalunya està lluny dels països i regions capdavanteres en educació en el món, i això és un factor de pèrdua de competitivitat important.

Font d’informació dels indicadors:

– European Quality of Government Index 2021 – European Commission

European Quality of Government Index | University of Gothenburg (gu.se)
Recull les percepcions i experiències dels ciutadans amb la corrupció, la qualitat i la imparcialitat de tres serveis públics essencials: salut, educació i policia, a la seva regió de residència.

– WEF -The Global Competitiveness Report 2020.pdf (weforum.org)

Té com a objectiu ajudar als responsables polítics a definir estratègiques i polítiques de prosperitat a llarg termini.

– European innovation scoreboard (europa.eu)

Proporciona una anàlisi comparativa del rendiment de la innovació als països i regions de la UE, altres països europeus i veïns. Ajuda els països a avaluar els punts forts i febles relatius dels seus sistemes nacionals d’innovació i identificar els reptes que han d’abordar.

– Bloomberg Innovation Index 2021

Analitza desenes de criteris utilitzant set mètriques igualment ponderades, incloses la despesa en recerca i desenvolupament, la capacitat de fabricació o la concentració d’empreses públiques d’alta tecnologia.

– Global Innovation Index | Tracking Innovation through the COVID-19 Crisis

L’objectiu és trobar i determinar mètriques i mètodes que captin una imatge de la innovació a la societat el més completa possible.

– World Economic Forum: The Global Competitiveness Report 2020 .pdf (weforum.org)

Nota CEOE – World Competitiveness Ranking 2022 | CEOE

– The Digital Economy and Society Index (DESI) | Shaping Europe’s digital future (europa.eu)

DESI – Economia i societat digitals de Catalunya 2021 (desi.cat)
Resumeix els indicadors sobre el rendiment digital d’Europa i fa un seguiment del progrés dels països de la UE.

– PISA – OECD

Informe PISA: España empeora en ciencias y se atasca en matemáticas | Cinco Días (elpais.com)
España en la prueba PISA, en datos y gráficos (epdata.es)
Informe PISA 2019: (elperiodico.com)
España se mantiene en Matemáticas y empeora en Ciencias en PISA 2018 – Magisnet
L’informe del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants o Informe PISA (Programme for International Student Assessment) és un estudi dut a terme per l’OCDE a nivell mundial que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura. El seu objectiu és proporcionar dades comparables que possibilitin als països millorar les polítiques d’educació i els resultats, ja que aquesta anàlisi no s’avalua a l’alumne, sinó al sistema en què està sent educat.

L’estudi es basa en l’anàlisi del rendiment d’estudiants de 15 anys a partir d’uns exàmens estandarditzats que, des de l’any 2000, es fan cada tres anys a diversos països que pertanyen o no a l’OCDE.1

– TheGlobalEconomy.com

Dona servei a investigadors, empresaris, acadèmics i inversors que necessiten dades econòmiques fiables sobre països estrangers. Disposa d’un conjunt de dades inclou més de 500 indicadors per a més de 200 països que abasten el període des de 1960 fins ara.

– Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. Baròmetre d’Opinió Política. 2a onada 2022

– United Nations e-Government Index

Annex II. Fonts d’informació i inspiració

– 13 propuestas para reformar la Administración del Estado. Consuelo Sánchez, Jordi Sevilla, Elisenda Malaret, Carles Ramió, Concepción Barrero, Manuel Arenilla, Francisco Longo, Concepción Campos, Joan Mauri, Mª Teresa Gómez i Juan Echániz

Informe de la Comissió d‘Experts per a la reforma de l’Administració Pública i el seu públic. Guillem López-Casasnovas, Francesc Longo, Carles Ramió, Joan-Ramon Rovira i Josep Valor
Catalunya 2022. Reset. Crida per reactivar el país
Administración 2030: Una visión transformadora Propuestas para la próxima década. Rafael Catalá y Oscar Cortés
Propostes per la reforma de l’administració. Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració
Informe CORA: reforma de las Administraciones. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas
Modernising Government: The Way Forward – OECD
- OCDE Report about Spain: From Administrative Reform to Continuous Improvement
Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic – CECOT
Propostes per una política d’integritat. Oficina Antifrau de Catalunya
II Cimera – mesures contra les causes estructurals de la corrupció – Observatori Ciutadà Contra la Corrupció (O3C)
Plan de Recuperacion, Transformacion y Resiliencia – Componente 11: Modernización de las Administraciones públicas – Govern d’Espanya
Declaració d’Innovació Pública – OCDE. 2019