Propostes per la reforma de l’administració

El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tant reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent.

Els membres inicials del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són: l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), l’Associació de Tècnics d’Administració de la Generalitat de Catalunya (ATAGEC), la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Cecot, el Club de Direcció Pública ESADE Alumni, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Comissió dels enginyers industrials a les administracions públiques del Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia i la Taula del Tercer Sector Social.

D’ON VENIM?

Entre el 2014 i 2015 es va crear el FÒRUM PER LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ (FERA), i es va publicar un document de propostes que es creien necessàries i imprescindibles a l’administració per abordar amb garanties els pròxims anys. Aquest document es va presentar i entregar per part dels representants del FERA a al presidència d’aquell moment.

Com a temes i reptes importants s’enumeraven una sèrie d’àmbits on es tenia clar que s´havia d’incidir:

  • Política i gestió
  • Governança
  • Professionals del Sector Públic
  • Responsabilització
  • Bon govern i ètica pública
  • Innovació.

L’Acord del Govern de 3 de juny de 2014 va encarregar al Departament de Governació, actualment Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, mitjançant la Secretaria d’Administració i Funció Pública, i el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració, el disseny, el desenvolupament i la governança del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, el qual es fixà en diferents eixos:

  • Eix 1. Transparència
  • Eix 2. Ètica
  • Eix 3. Recursos Humans
  • Eix 4. Direcció pública professional
  • Eix 5. Govern digital i simplificació de la tramitació administrativa
  • Eix 6. Innovació i talent
  • Eix 7. Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
  • Eix 8. Sector públic de la Generalitat de Catalunya
  • Eix 9. Col·laboració públic-privada

Aquests eixos es poden consultar a la web del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per veure els avenços des del 2014: https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_funcio_publica/pla_reforma_administracio/.

Aquest plantejament avança amb el DECRET 228/2019, de 5 de novembre, dels òrgans col·legiats estratègics de l’àmbit de l’administració digital, dels empleats públics i de la supervisió i governança de les entitats del sector públic institucional de l’Administració de la Generalitat, amb el qual es crea el Consell Estratègic d’Administració Digital (CeAD), encarregat de vetllar pel desenvolupament del projecte en general. I recentment s´ha aprovat el DECRET 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital i altres normes que afavoreixen el camí cap a una reforma de l’administració.

Som conscients que s´ha avançat en la recerca dels objectius plantejats, però hi ha una realitat que hem d’afrontar i no podem obviar. Portem uns quants anys amb una inestabilitat política important que ha fet que aquest procés de reforma i modernització de l‘Administració Pública s’hagi ajornat. D’altra banda, l’actual pandèmia de la COVID-19 que estem patint al llarg de tot aquest any 2020 i que encara no està controlada, ens ha dut a replantejar alguns paradigmes de com vivim i de com podem fer-ho a partir d’ara. Amb totes les conseqüències negatives que està tenint aquesta pandèmia, hem de ser capaços també d’aprofitar l’oportunitat i la inèrcia viscuda aquests últims mesos per assolir els reptes d’una administració pública catalana a l’alçada de les circumstàncies.

És per això que, des dels membres d’aquestes entitats, instem als partits polítics a dur a terme una reforma de l’administració pública basada en els eixos següents.

1- ADMINISTRACIÓ DIGITAL (100%)

Necessitem posar els recursos suficients per assolir una administració totalment digital, respectant, però (segons estableix la llei 39/2015) el dret a relacionar-se amb l’Administració Pública “amb paper” a aquells ciutadans que no puguin/sàpiguen fer tràmits telemàtics com poden ser gent gran, grans discapacitats, persones sense accés a internet, col·lectius vulnerables… per així evitar la bretxa digital.

En aquests moment, on convivim entre la digital i l’analògica, s´està perdent molta eficiència i ocasionant costos innecessaris per no aprofitar les oportunitats que ofereixen les TIC i gestionar també la relació entre Algoritmes i Reglaments. Només una administració digital amb processos més simplificats serà capaç de treballar d´una manera més eficaç, transparent i eficient. Hem d’evolucionar cap a una administració pública capaç de plantejar i fer efectius els “serveis pro-actius per a la ciutadania”. Per tant, treballar per la personalització i la pro-activitat. Hem de posar al centre la “DADA”.

També cal, dins l’administració pública, redissenyar els models d’accés a l’administració pública amb processos encarats a proveir de funcionaris digitals i amb competències i habilitats per resoldre situacions complexes més que no pas per memoritzar tota la normativa.

2- NORMALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

En aquests moments es posen en marxa polítiques sense una adequada fonamentació ni reflexió prèvies, i es mantenen en vigor sense la imprescindible revisió periòdica. Per tant, la millora de les polítiques públiques passa pel seu redisseny a la llum de l’evidència i de l’anàlisi crítica. Aplicar a totes les polítiques (tant les existents com les en sorgiment) l’avaluació de necessitats, del disseny, de la implementació, la de resultats i l’econòmica.

3- DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESSIONAL

Actualment, massa directius no tenen la preparació i/o experiència necessària per a liderar eficaçment o professionalment els reptes actuals. Caldria regular la seva selecció, reconeixement i el règim sota el qual actuen. El rendiment de les organitzacions depèn en bona mesura de les competències i habilitats de les persones que tenen al capdavant.

Cal aplicar el principi mesocràtic a la direcció pública, després de dotar-la d´un adequat marc legal ( selecció, autonomia de gestió, avaluació del rendiment, rendició de comptes).

4- ADMINISTRACIONS I GOVERN INTEL·LIGENT

Massa sovint -i aquest any amb la pandèmia ho hem vist mes que mai- s’actua a cegues i per intuïció quan es podria fer-ho “científicament”, situació que porta a errors, ineficiències, pèrdua d’oportunitats i recursos en aquests moments molts escassos, conflictes, etc. Sabem també que pot donar-se els riscos de plantejaments causats per algoritmes, però entenem que ha d’haver-hi una informació científica per poder prendre bones decisions. Per tant, treballar el Big Data i la intel·ligència artificial per generar coneixement i prendre millors decisions.

Només una administració i un govern intel·ligent seran capaços de fer front als reptes complexos que interpel·len al món públic, en un entorn de limitació de recursos i exigències ciutadanes creixents.

5- ACOSTAMENT GOVERNANTS-GOVERNATS

No hi ha suficient retiment (rendició) de comptes ni comunicació bidireccional entre electors i elegits, i això junt a la falta d’eficiència governativa, augmenta la insatisfacció dels governats. La qualitat de la democràcia (que està correlacionada amb la seva capacitat de ser útil i de durar), depèn del grau de “responsiveness” del sistema polític. Els programes electorals dels partits polítics que formin part del govern, han de quedar reflectits en el pla de govern un cop format el Govern de la Generalitat de Catalunya, i en aquest sentit és necessari establir un mecanisme que valori l’assoliment dels objectius i compromisos establerts en aquest pla aprovat (rendició de comptes).

Igualment, cal repensar el sistema d’elecció dels representants polítics, i per tant, l’aprovació d’una llei electoral catalana pròpia amb el màxim de consens tant de partits polítics com de la societat civil.

6- GOVERNANÇA COMPARTIDA

A l’actualitat, tot i haver-hi processos participatius, aquests consumeixen molts recursos i donen pocs dividends, perquè desaprofiten tot allò (direcció, coneixement, valors, recursos) que pot aportar el sector privat i no lucratiu a les polítiques públiques. Els governs ja no poden fer-ho tot, ni fer-s´ho tot sols, a banda que si poguessin fer-ho/fer-s’ho sols tampoc seria bo que no obrissin la governança a la resta d’actors.

Per tant, cal la implicació i corresponsabilitat continuada dels sectors privats i no lucratius en el disseny, posada en pràctica i avaluació de les polítiques i serveis públics. Demanem la creació d´un Consell format tant per membres del Govern/Administració de la Generalitat com per membres de la societat civil que faci seguiment del Consell Estratègic d’Administració Digital (CeAD). És a dir, una governança real.

S’hauran de crear plataformes per processos participatius i col·laboratius publicoprivats, així com treballar amb “DADES OBERTES”.

7- IMPULS INNOVADOR I REFORMADOR

Hi ha massa acomodació a la inèrcia (que porta a l’obsolescència) i massa por als canvis ( que porta al immobilisme). El món i les necessitats de les persones canvien ràpidament i profundament. Cal saber-s’hi adaptar, quan calgui, i saber anticipar-s’hi i modelar-ho. Introduir la cultura i les eines de la innovació i repensar constantment les polítiques i els programes públics. Aconseguir que les reformes siguin més profundes i ràpides i que es consolidin.

8- TREBALL EN XARXA INTRA/ENTRE ADMINISTRACIONS

La fragmentació administrativa i la competència entre governs o el seu simple isolament impedeixen donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Les problemàtiques són multi causals i no entenen de fronteres administratives. Col·laborar és la clau de l’èxit. Cal auto-imposar-se l’obligació de treballar de forma Inter departamental i intergovernamental (interoperabilitat real a diferents nivells i àmbits), posant el ciutadà al centre.

9- TELETREBALL

Aquesta modalitat laboral ha arribat per quedar-se. Hem comprovat que les reticències que hi havia per una part dels responsables de prendre decisions en aquest àmbit han quedat sense fonament ni justificació. Per tant, més allà de regular-ho genèricament, cal repensar polítiques i decisions que afavoreixin el teletreball, així com espais de co-working de l’administració pública on arreu del nostre país les ciutadans que treballen al sector públic puguin fer-ho des de diferents indrets, tant a casa seva, com a llocs habilitats i no només de la seva administració, sinó tenir la possibilitat de fer-ho en espais d’altres administracions habilitats a tal efecte. Això pot ajudar a revitalitzar zones més apartades de les àrees més poblades, revertint fenòmens actuals com són l’envelliment i despoblament.

10- GOVERN OBERT/TRANSPARÈNCIA

Tot i que s’avança en aquest àmbit, la ciutadania i la societat civil cada cop reclamen més transparència, rendició de comptes i responsabilitats als nostres governants. En aquest sentit a la Cimera convocada pel Parlament de Catalunya i organitzada per l’’Observatori contra la corrupció (celebrada al juliol d’aquest any 2020), els grups parlamentaris, organismes de control i entitats varen aprovar i acordar una sèrie de objectius a assolir per tal de tenir una democràcia més enfortida i de qualitat. https://contralacorrupcio.cat/la-i-cimera-aprova-un-pla-de-treball-contra-les-causes-estructurals-de-la-corrupcio/

En conseqüència, no veiem cap justificació ni motiu per tal que aquest compromís no estigui reflectit en tots els programes electorals. De no ser així, voldria dir que els responsables dels partits polítics no fan d’aquest objectiu una prioritat.

Top